ÍNFORME DE SÍNTESI

Ara toca concloure i amb tanta informació que hem anat rebent de tots el companys sembla una mica difícil.
Al debat que ha esta super interessant sobretot de conèixer la multitud de punts de vista que tenim tots els companys, i he aprés molt.
Pel que fa la meva participació en el debat, he participat en dues carpetes:
-Fil tecnopart

- Fil fractura digital


La meva postura m' ha portat ha defensar el bàndol verd, i la veritat es que no m' ha resultat pas massa difícil, ja que estava totalment
d' acord amb aquesta.

Respecte al fil del tecnopart, no m 'ha costat gens situar-me en el bàndol verd, sóc mare i se perfectament que vol dir un part, estic totalment d' acord amb el que diu la companya Laia Martí quan diu que: la tecnologia és imprescindible per a l’atenció durant l’embaràs i el part, perquè ajuda a detectar problemes i ofereix respostes a aquests que poden ajudar inclús salvar la vida en casos de parts de risc.


I estic totalment en desacord amb la Núria Torres, que afirmava que “el fet d' utilitzar e implantar tots aquells avenços tecnològics que estan en el nostre abast, ens porta, d' alguna manera, a deshumanitzar tot allò, que fins ara s' havia fet de forma natural.




Respecte al fil sobre la fractura digital, he centrat la meva aportació, entre altres coses, amb la meva experiència docent, crec que és important la transversalitat de les TIC en tots els espais d' aprenentatge , però alhora cal reserva un espai concret per aprendre a fer un bon ús coherent, adequat i intel•ligent d' aquestes , sobretot en determinats sector d' edat; i això només ho podem fer si tenim un espai destinat exclusivament a aquestes.

Dels aprenentatges adquirits durant la realització de les lectures, mapes conceptuals,... he pogut extreure allò que més m' ha fet reflexionar.

La Revolució Tecnològica que ens toca viure ara,ha provocat canvis de tal magnitud i complexitat en tots els àmbits de la societat
( domèstic,laboral,polític,educatiu,de lleure), que s’han modificat les condicions de vida en que es desenvolupen les persones com a membres actius de la societat i els valors que sustenten la forma d’entendre la vida i les relacions entre els diferents sistemes de la comunitat.
Aquesta nova situació ha conduit a haver de qüestionar també la funció educativa, els rols del professor i de l’educand,els mitjans emprats per transmetre el coneixement acumulat als membres més joves i l’organització mateixa dels processos d’ensenyament -aprenentatge que han de capacitar els membres més joves per enfrontar-se als reptes del futur.
Les repercussions d’integrar les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació genera també canvis en l’organització i en els rols tradicionals: el professor de la “societat del coneixements” ha de concebre’ s a ell mateix,d’acord amb la nova concepció, com a processador d’informació i guia de l’aprenentatge. Suposa estar informat i format sobre els instruments de comunicació, llenguatge simbòlic renegociant amb els participants les metes i objectius,crear entorns flexibles d’aprenentatge,fomentar la responsabilitat dels alumnes,i ajudar-los a construir de forma col.laborativa els coneixements que els caldran per afrontar amb èxit les noves situacions i requeriments del context socioeconòmic que vagin apareixent,que exigirà una preparació que els capaciti per posar en joc determinades competències i habilitats per a la participació social ( treball, família, oci,...).
El docent des d’aquesta visió humanista i sociològica té com a responsabilitat la pressa de decisions educatives per a la formació integral els seus alumnes
( ser,saber,saber fer i estar) així com formar-se tècnicament en el maneig de les TIC.